vivint a deshores

Tornem a començar a un altre lloc

emartinborregon — Thu, 20 Jan 2011 11:42:55 +0000

Finalment he decidit migrar el meu bloc cap a un altre espai, buscant més llibertat i personalització en els complements. A partir d’ara em trobaràs a:

www.emartinborregon.com

Les raons les ja les vaig explicar en l’últim post que vaig fer aquí, titulat: Val la pena seguir a wordpress? Recomano la lectura dels comentaris.

Per suposat que mantinc el twitter, flickr i linkedin, he començat a provar delicius i tumblr i també he fet un blog pel Terrassa Solidària, hi ha moltes opcions per seguir-me la pista!

Ens veiem a la xarxa!

Val la pena seguir a wordpress?

emartinborregon — Mon, 19 Jul 2010 22:16:39 +0000

Quan vaig decidir obrir el blog em vaig decantar per wordpress per tres motius principals:

M’atreia el seu disseny i capacitat de personalització.
Volia canviar, fins aleshores era un usuari blogger, no havia tingut massa constància i volia sortir del entorn google.
Tenia ganes de aprendre a fer anar un CMS diferent i molt popular.

Un any llarg desprès, mig des de que el blog comences a funcionar a certa freqüència, trobo una sèrie de dificultats.

Només els usuaris wordpress poden ser seguidors del meu blog, haig de renunciar a les id de google, facebook i openid.
No puc embedar al blog productes ja consolidats al mercat com vimeo o issuu i no puc tenir unes estadístiques alternatives servides per google analitics o altres serveis.
En resum, totes aquelles opcions de personalització que tenia en el disseny les perdo en personalització de complements.

Soc concients que la majoria de problemes s’acabarien si em comprès el meu domini i albergues allí al meu blog, però considero que de moment ha d’estar incrustat a la bloggoesfera i que si mai em compro un domini serà per hospedar-hi una web. Aleshores, estimat lector podries respondre aquesta pregunta?

Agrairé qualsevol comentari sobre el funcionament i/o problemes dels cms

Pràctiques de nova narrativa

emartinborregon — Sun, 18 Jul 2010 20:01:33 +0000

Aquestes dues últimes setmanes he estat fent el postgrau en videoperiodisme de la UPF, és un curs molt pràctic, et fan treballar un pilot i aprens moltíssim. No és preocupen tant de fer les peces amb una tècnica impecable, sinó de que intentis jugar amb els diferents recursos del audiovisual, barrejant i mesclant imatges i text des de l’inici, no treballant-los per separat i ajuntat-los al final com moltes vegades es fa.

Les peces s’han pensat de forma que s’entenguin si és veu tota, i buscant captar l’atenció de l’espectador més que no l’explicació logica i ordenada de fet, per tal de fer-los molt comprensibles. Una nova manera de treballar que m’atrau i que ben aviat la traslladaré als programes de Terrassa Solidaria.

Dos reportatges

emartinborregon — Tue, 20 Apr 2010 12:33:45 +0000

Dos reportatges de cop, 10 minuts cada un. Els dos emesos a Canal Terrassa.

Del primer n’estic especialment content, crec que el testimoni és interessant i que aporta una vivència en primera persona que personalitza l’historia. A part crec que tota la part d’imatge està molt bé.

El segon tracta de l’evolució de la cooperació, noves i velles practiques posades en discussió.

Una altre casa okupada

emartinborregon — Mon, 12 Apr 2010 15:12:41 +0000

Aquests dies s’ha okupat una casa a la ciutat, una habitatge que feia anys que estava deshabitada i que ni els més vells recorden quan va ser l’últim cop que van veure algú fer-ne us. La casa però esta a la Rambla, de tant al mig que esta no hi ha res al seu costat; és un racó enmig del que fins fa quatre dies era l’arteria de la ciutat.

Els fonaments de la nostra societat parlen de propietat privada, però també és cert que parlen del dret a l’habitatge. Vivim en ciutats i tots els espais que estan en sol urbà han de tenir un ús per part dels ciutadans, ja sigui públic o privat. Holanda, el clàssic exemple de país avançat, augmenta exponencialment l’IBI (Impost sobre els Bens Immobles) de les propietats urbanes desocupades a mida que passen els anys, crec que Anglaterra fa servir un sistema similar. Aquí no és pot portar terme per problemes burocràtics.

Dubto que a mi mai m’ocupin una casa, ja que no m’imagino tenir tancada una propietat urbana, on s’acumula la pols, de fet em sembla poc ètic. Una casa tancada és un dispendi per a tota la societat, és com deixar podrir aliments, com deixar que corri l’aigua sabent que un cop creuï el desamigue ja s’ha de tornar a potabilitzar, és com cremar les deixalles en lloc de portar-la al contenidor, o com alimentar un niu de rates ens els baixos d’un edifici poblat. Es clar que es a casa teva i que ho pots fer, però no oblidem, vivim en societat.

Entre les files okupes hi ha de tot, com a la vinya del senyor, i tot que utilitzar algunes pràctiques execrables tenen ideals molt nobles. Són la part àcrata i quixotesca que necessita tota societat, aquells que encara lluiten pels seus ideals, porten a terme estratègies tan velles com l’acció directa o la propaganda del fet que en segons quines èpoques semblaven nobles i defensen que no és licit especular amb terreny urbà, que l’argument “lo hize porquè era mia” tampoc serveix amb els habitatges.

Suposo que no els tardaran en fer-los fora, però espero que quan ho facin la casa torni ser usada privadament per alguns ciutadans i així retorni a ser patrimoni de la ciutat. Ja que les experiències que tenim del carrer del racó, del carrer Sant Isidre o de la plaça Mossèn Cinto ens ensenyen que desprès del desallotjament no és fa res, simplement continua el dispendi.

Marcial Peralejo a Haiti, l’aventura de la cooperació

emartinborregon — Thu, 18 Mar 2010 23:30:32 +0000

Terrassa Solidària, 10 de març de 2010. Canal Terrassa Vallès
Uns dies desprès del terratrèmol, Marcial Peralejo, president d’Ajuda Directa, decideix anar a Haití a ajudar. Aquest es el relat de la seva aventura, des de que aterra a República Dominicana fins que s’incorpora a les tasques de rescat i la visió que en té un cop retornat.

Ajudar és noble i dir que ajudes no és un pecat ni molt menys, però en aquest cas jo crec que hi ha certs límits que és traspassen. Un cooperant segur que tindrà un cert esperit inquiet i aventurer, però anar cap al desconegut sense coneixements del terreny, sense nocions de medicina i en busca de emocions fortes és un error i hauria d’estar penat.

Hi ha un perquè a tot plegat?

emartinborregon — Mon, 15 Mar 2010 18:39:16 +0000

Fa unes quantes setmanes vaig decidir començar a col·laborar amb Amnistia Internacional com a blogger afí, donant ressò a les seves campanyes. La primera d’elles era la setmana passada, ho volia fer dilluns a la tarda, però com que nevava a Terrassa d’una manera que feia 8 anys que no ho feia, vaig deixar el post per a més endavant. La temàtica tant tòpica com complicada “la situació de la dona”.

Avui, quan puc dedicar-li temps, dona la casualitat de que és el dia del comerç just. Jo tinc un problema, que m’interessen aquest temes, però depèn de com et trobes que per informar-te t’has de llegir uns informes llargs i pesats que no s’acaben mai. La millor explicació del comerç just l’he sentit d’una dona: Annie Leonard en The Story of Stuff, vint minuts de saviesa subtitulada.

Desprès d’això qualsevol discurs que intenti serà avorrit, llarg i poc original, i idealment ara donaria unes quantes dades frepants, i tancaria el post, però no pot ser així ja que aquestes dades no existeixen ja que:

Quan no saps quin dia vas néixer, no pots saber amb quina edat ets mors.
Quan pareixes a casa, si el fill és mor les estadístiques no ho saben.
Quan la teva casa no té numero, ni tan sols el carrer té nom, preguntar si estas censat es una broma de mal gust.
Quan el teu marit et pega el normal sembla que no siguis una dona maltractada.
Quan la violació és una pràctica rutinària, l’important es sobreviure no denunciar.

Podríem seguir molta estona i només té una utilitat: que prenguem consciencia de que passen coses més enllà de la nostra bombolla, i que les més injustes no les coneixerem mai.

TerrasSaharui: quatre projectes i una realitat

emartinborregon — Sun, 14 Mar 2010 13:51:41 +0000

Terrassa Solidaria 3 de març de 2010. Canal Terrassa Vallès
Rosa Camps, presidenta de TerrasSaharui, explica els quatre projectes de l’enitat: vancances en pau, menjador de escolar, formació de mestres de educació especial i la xarxa guifi.net.

Projecte de promoció de la Dona i Prevenció del Sida de l’Associació ALBA

emartinborregon — Wed, 03 Mar 2010 12:10:26 +0000

Terrassa Solidària 24 de febrer de 2010. Canal Terrassa Vallès.
L’Associació ALBA treballa des de fa quatre anys a Burkina Faso formant dones en costura per evitar la propagació del sida. En aquest reportatge, rodat a cavall dels dos països, s’explica com des de zero s’ha construït un projecte de cooperació i perquè es considera que la promoció de la dona és una bona via per a la prevenció del VIH.

Segurament aquest és el reportatge que li tinc més carinyo, ja que fa anys que treballo per aquest projecte i vaig anar allà a gravar les imatges, a fer un reportatge fotogràfic i a conèixer en primera persona com viuen els nostres germans del sud.

Definicions altermundistes

emartinborregon — Tue, 02 Mar 2010 19:11:53 +0000

Hi ha paraules que a força de tant dir sembla que tothom hagi de conèixer el significat però moltes vegades no es així. S’abusa d’elles, es converteixen en llocs comuns i acaben sent mers adjectius que de tant obvis semblen buits de significat. Un exemple: La guerra imperialista del Iraq. Per què és imperialista?

Imperialisme: Relació entre la metròpoli i la colònia -altres autors parlen de centre i perifèria-, on la primera envia material tecnològic i capital; i rep de la segona matèries primeres i un capital superior al invertit.

Colonialisme: Relació entre la metròpoli i la colònia, on la primera envia material tecnològic i rep de la segona matèries primeres i capital.

Capitalisme: Sistema econòmic basat en el pensament de que tots els individus participants -homo economicus- busquen sempre la màxima acumulació de capital.

Consumisme: Regulació del capitalisme quan hi ha sobreproducció, fet molt freqüent en aquest sistema degut a que tots els individus actuen pensant sempre en la màxima acumulació de capital i no en el bé col·lectiu.

Revolució: Canvi en la aristocràcia dominant governant i en la propietat dels mitjans de producció. Són necessaris els dos canvis, sinó la transició espanyola seria considerada una revolució.

Totes aquestes definicions han estat extretes de la classe Models de desenvolupament impartida pel Professor de la UAB Xavi Martí al 4rt curs d’Introducció a la Solidaritat al Desenvolupament del SETEM.